Sant Pau Recinte Modernista.
Construït entre 1902 i 1930 i obra cabdal del modernisma català,
L´Hospital de la Santa Creu i San Pau és una "ciutat dins la ciutat". El recinte creat per Lluis Domènech i Montaner és testimoni d´una part molt important de l´evolució de la medicina i de la vida dels barcelonins.
Aquest conjunt modernista, referent patrimonial destacat de Catalunya, va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, l´any 1997.El seu valor arquitectònic i patrimonial
va més enllà de la seva localització urbana i adquireix una dimensió
internacional.
El recinte Modernista va obrir les seves portes a finals de febrer de 2014, després de quatre anys d´obre de rehabilitació. Dels dotze pavellons que el conformen, sis estan acabats i dos més en procés de restauració. La rehabilitació dels edificis i de l´espai exterior s´ha regit per tres premises fonamentals: recuperació dels espais originals projectats per Domènech i Montaner, transformacó dels pavellons en espais funcionals de treball i aplicació de criteris de sostenibilitat i estalvi energètic.
Els orígens
L´Hospital de la Santa Creu i Sant Pau té els seus orígens el 1401, quan el Consell de Cent (antic Ajuntament ) i el Capitol Cateladrici van fusionar sis hospitals de Barcelona i van encarregar la construcció de l´Hospital de la Santa Creu, avui seu de la Biblioteca de Catalunya, per fer de la salut un projecte social.A principis del segle X, el llegat del banquer Pau Gil va fer possible l´inicide la construcción d´un nou hospital ( el 1902 ) per atendre la demanda sanitària d´una ciutat en ple creixement demogràfic. El nou projecte
hospitalari encarregat a l´arquitecte Donènech i Montaner, es va inaugurar oficialment el 1930 sota el nom d´hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Una " ciutat dins la ciutat "
Lluis Domènech i Montaner va construir el conjunt hospitalari seguint una trama urbanística pròpia, diferent de l´Eixample, amb un desplaçament de 45º respecte la quadrícula ortogonal del Pla Cerdà. D´aquesta concepció va resultar un recinte aïllat i independent, una " ciutat dins la ciutat ".En la seva concepció, l´ar-
quitecte va comptar amb un espai de 145 m2 per malalt, incloent els espais enjardinats, una proporció que en aquell moment superava amb escreix el millor index de qualsevol hospital europeo.
Tot i que el projecte inicial preveia la construcció de quaranta-vuit pavellons, finalment es van fer un total de vint-i-set, dels que només setze són modernistes. D´aquets, dotze van ser executas per l´arquitecte i la resta pel seu fill, pere Domènech i Roura. Per construir el recinte hospitalari, Domènech i Montaner va comptar amb un solar equivalent a nou illes de l´Eixample, on es van aixecar pavellons aïllats destinats a diferents especialitats mèdiques, comunicats entre ells a través d´un quilòmetre de galeries subterrànies.
Luis Domenèch i Montaner.Màxim referent de l´arquitectura modernista catalana, Lluis Domenechi Montaner (1849-19239) va treballar fins la seva mort en la construcció del recinte de Sant Pau.La seva trajectòria es va caracteritzar per l´execució d´obres d´us públic, com el Palau de la Música (1905-1908) o l´Institut Mental Pera Mata de Reus (1897-1919), projecte que va inspirar el concepte " ciutat jardi" de Sant Pau. Quan va rebre l´encàrrec de construir l´hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ja era tota una personalitat amb una trajectòria pública i política remarcada i una activitat polifacética. Va ser director d´obres del recinte de l´Exposició Universal(1888), president de la Unió Catalanista i redactor de les Bases de Manresa, primer president de L´Ateneu Barcelonès, academic de la Reial Acadèmia Provincial de Belles Arts de Sant Jordi(1901) i diputat a Corts per Barcelona (1903)Sant Pau i els benefactors
En la história de l´hospital de la Santa Creu i Sant Pau, les donacions dels barcelonins han esdevingut una constant.
Per pal-liar la manca de recursos, ja des dels seus inicis concedir-li diversos privilegis, com el "Privilegi de les Comèdies,"concedit per Felip II el 1587 i confirmat per Carles III el 1771, que donava a l´hospitalel dret exclusiu de les representacions teatrals a Barcelona, els beneficis de les quals sevien per mantenir la institució.El banquer català Pau Gil, mort a París el 1896, va destinar part del seu llegata la construcció d´un nou hospital a Barcelona, el de Sant Pau. Aquest mecenatge va ser decisiu perquè l´hospital modernista de la Santa Creu i Sant Pau esdevingués una realitat. Els diners de Pau Gil es van esgotar en la construcció de deu pavellons dels vint-i-set que es van construir. La resta es van edificar amb llegats de malalts, dels seus familiars, d´altres mecenes i de la Santa Creu.
Després de més de 80 anys com a seu de l´Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Recinte Modernista s´ha transformat en un centre de coneixement i recerca ammb la ubicació d´organisme internacionals capdavanters, que treballen en els àmbits de la salut, la sostenabilitat i l´educació
